Pròleg (Joaquim Maria Puigvert), p. 9; Introducció, p. 13; El marc geogràfic i humà, p. 19; El context històric, p. 25; Entre dues fortaleses: Hostalric i Girona (1808-1809), p. 31; De la revolta al fracàs del primer assalt imperial contra Girona, p. 33; El segon atac a Girona, p. 36; L'arribada del VII Cos d'Exèrcit i el setge de Girona, p. 40; El setge d'Hostalric, p. 53; La vila i el castell, p. 53; L'atac del 7 de novembre, p. 54; La conquesta d'Hostalric, p. 56; Primer bloqueig (13 de gener de 1810), p. 56; Bombardeig i socors, p. 57; Segon bloqueig (abril de 1810), p. 59; Fugida (12 de maig), p. 60; La dominació napoleònica, p. 65; La implantació del «règim civil» napoleònic, p. 65; «Libera nos, Domine». L'Església napoleònica, p. 71; El patrimoni eclesiàstic, p. 73; Pèrdues materials, p. 77; «En lo temps de la expatriació». Els desplaçaments, p. 79; La gent de la Selva, p. 87; Els morts, p. 87; Els supervivents, p. 90; Balanç demogràfic, p. 92; Conclusions, p. 99; Agraïments, p. 99; Arxius, p. 99; Bibliografia, p. 100.

Presentació, p. 9; 1- Introducció, p. 11; Objectius del treball, p. 11; L’espai objecte d’anàlisi, p. 11; Agraïments, 13; 2- La indústria surera a Catalunya. Dels orígens a la Guerra Civil espanyola, p. 15; Estat de la qüestió, p. 15; Història de la indústria surera a Catalunya, p. 2;1 Els inicis del negoci (segle XVIII), p. 21; L’expansió del negoci al segle XIX, p. 29; Canvis i crisis en el segle XX, p. 34; 3- El suro al bosc, p. 41; Les suredes a la Selva: extensió i distribució de la seva propietat, p. 41; Tossa de Mar, p. 46; Lloret de Mar, p. 47; Vidreres, p. 49; Caldes de Malavella, p. 51; Santa Coloma de Farners, p. 53; Arbúcies, p. 55; Massanes, p. 58; La pela del suro, p. 59; L’accés a la matèria primera, p. 66; 4- La indústria del suro, p. 71; El nombre d’establiments i les seves característiques, p. 71; Tossa de Mar, p. 75; Lloret de Mar, p. 80; Vidreres, p. 83; Blanes, p. 85; Santa Coloma de Farners, p. 87; Hostalric, p. 92; Aproximació al nombre de treballadors, p. 94; Tossa de Mar, p. 95; Lloret de Mar, p. 97; Vidreres, p. 101; Santa Coloma de Farners, p. 103; Blanes, p. 104; Hostalric, p. 105; Arbúcies, p. 107; Emigració de tapers selvatans, p. 107; El fet associatiu, p. 111; Conflictivitat social, p. 115; 5- Comerciants de suro selvatans i comercialització de suro i taps selvatans, 119; Comerciants selvatans, p. 121; Josep Anton Vilar i Ribas, comerç de suro i taps a Blanes, p. 121; Tomàs Colomer, un comerciant de Vidreres a Jerez de los caballeros, p. 122; Ball·llatinas, Comas y Cía., comerciants lloretencs a Portugal, p. 123; Tapers i fabricants. Els taps selvatans al mercat, p. 124; Rafael Patxot, de Sant Feliu de Guíxols (1850-1859), p. 125; Josep Antoni Montaner, de Palamós (1874-1882), p. 126; Martí Montaner, de Palamós (1897-1913), p. 128; Francisco Oller S.A., de Cassà de la Selva (1927-1938), p. 136; 6- Conclusions, p. 141; 7- Annexos, p. 147; 1.Propietaris de suredes a la comarca de la Selva, 1892, p. 147; 2.Matrícules industrials, p. 148; 2.1- Tossa de Mar, p. 148; 2.2- Lloret de Mar, p. 150; 2.3- Vidreres, p. 151; 2.4- Blanes, p. 152; 2.5- Santa Coloma de Farners, p. 152; 2.6- Hostalric, p. 153; 3- Tapers selvatans empadronats a Sant Feliu de Guíxols, 1930, p. 154; 4- Vendes de taps a Josep Antoni Montaner, 1874-1882, p. 155; 5- Vendes de taps i carracs a Martí Montaner, 1897-1919, p. 156; 5.1- Vidreres, p. 156; 5.2- Hostalric, p. 156; 5.3- Santa Coloma de Farners, p. 156; 6- Vendes de taps a Francisco Oller, S.A., 1927-1938, p. 157; 6.1- Vidreres, p. 157; 6.2- Santa Coloma de Farners, p. 157; 7- Memòria de la Junta Directiva de la Col•lectivitat d’Obrers Suro-tapera de Farners de la Selva, 13 de gener de 1938, p. 157; 8- Bibliografia, p. 159.

Sumari Nota i abreviatures, p. 7; Pròleg, p. 9; Un món local de reraguarda, des de la història militar, p. 9; El moment d'historiar, la necessitat de la memòria, p. 13; Cronologia de la guerra, p.17; 1.- L'anarquia militar, p. 29; Una estratègia del tot equivocada, p. 32; L'encert: l'aeròdrom de Vidreres, p. 45; 2.- N'hi ha per esriure un llibre, p. 59; Un document enigmàtic, p. 59; El vol dels ratpenats, p. 66; 3.- L'ombra errant de Caín, p. 71; Così fanno tutti, p. 71; Blanes, ciutat oberta?, p. 81; Sota les bombes, p. 89; Defensa passiva o protecció civil, p. 95; 4.- Front de guerra, p. 101; El sector Tordera, p. 102; El final, p. 106; Només els morts coneixen el final de la guerra, p. 109; Repertori bibliogràfic, p. 115.

Sumari, p. 7; Abreviatures i acrònims, p. 9; Pròleg, p. 11; Introducció , p. 13; Primera part: Iniciatives i conflictes entorn dels usos de l'aigua a la conca del riu Ter. Els usos agrícoles, p. 23; Els usos industrials, p. 61; Els usos elèctrics, p. 83; Segona part: Altres aspectes vinculats amb l'aigua. Obres de defensa de rius, rieres i torrents, p. 99; Inundacions, p. 111; Filtracions de l'aigua de les sèquies i dels torrents, p. 121; Reformes urbanístiques i obres públiques, p. 125; Aljubs i clavegueres. Higiene pública i salubritat pública, p. 131; Tercera part: Exemples de conflictivitat hidràulica. La Burés d'Anglès i la presa del Pasteral, p. 139; La família Bonmatí i la colònia industrial de Bonmatí, p. 171; Saltos del Ter SA i el Ter al seu pas per les Guilleries, p. 191; Emili Riera i Gironès, p. 199; Conclusions, p. 211; Bibliografia, p. 217.

Sumari, p. 7; Abreviatures d'arxiu, p. 7; Pròleg Reconstruir missatges, fer preguntes, crear discurs Pere Orti Gost, p. 11; Nota prèvia, p. 11 ; Introducció, p. 13; De vescomtes de Girona a vescomtes de Cabrera, p. 14; El vescomtat de Cabrera i la baronia de Montclús, p. 17; La figura de l’agent i el seu marc d’acció, p. 22; Fonts documentals, p. 25; 1. Els vescomtes i els límits de la intervenció personal, p. 29; Principis i mecanismes d’autoritat, p. 30; Utilitat i responsabilitat, p. 36; L’activitat governativa senyorial i les seves necessitats, p. 41; 2. Els agents dels vescomtes de Cabrera, p. 49; Personal domèstic, p. 50; Alta oficialitat territorial i jurisdiccional, p. 59; Oficialitat local, p. 73; Vassalls i aliats locals, p. 78; 3. Modelatge i gestió del territori, p. 85; Reclutament i promoció, p. 86; Gestió, conducta i correcció, p. 96 Vescomtes i terra, p. 105; Conclusions, p. 113; Bibliografia, p. 117.

Pròleg, La Selva i la indústria, Joaquim Nadal i Farreras, p. 9; Agraïments, p. 15; Introducció, p. 17; Precedents històrics i socioeconòmics, p. 23; Alguns apunts sobre la industrialització a la Selva, p. 23; El Pasteral, vida de poble en un barri de pas, p. 37; Resseguint una antiga idea, p. 37; Teodor de Mas, un visionari entre carlisme, església i empresa, p. 53; Veïnat industrial i colònia d'estiu, p. 67; La particular història: ser en el lloc oportú... i veure-la passar (la història), p. 78; Osor, del tèxtil a les mines, p. 87; Joan Clerch i Nicolau, emprenedor o visionari, p. 87; Desaparició de documents, Església evangèlica, raigs X, bombes i deixadesa, p. 95; Colònia tèxtil, p. 97; D'una «mina» en zona minera a colònies per a escolars, p. 105; Un poble en miniatura, p. 111; Entre el racionament i el xivarri de les criatures, p. 118; Anglès, la «gran» indústria, p. 131; Uns fabricants que vénen de lluny, p. 131; Neix un veïnats industrial, p. 139; A manera de crònica en tres etapes (ascensió, cim, davallada), p. 147; Un casament de la «jet», p. 151; A la vaga! Sindicalisme al tombant de segle, p. 164; Bonmatí, l'obra industrial d'un terratinent, p. 171; Uns pagesos que es fan industrials, p. 171; Anomenar-se Bonmatí o el poder d'un cognom, p. 189; Arbre genealògic de la família Bonmatí, p. 200; La colònia que esdevé poble, p. 205; A cavall de la conflictivitat i de la independència, p. 219; L'Empalme de Maçanet-Massanes o quan el tren passa de llarg, p. 235; Ambició però sense capital: una única línia. Els orígens, p. 235; Una gran ciutat per a l'Empalme, p. 238; Modernitat, especulació i negoci, p. 251; Tants projectes frustrats!, p. 264; Tordera, la colònia del franquisme, p. 267; No era «del règim», era «El Règim», p. 267; Institucions, corporacions i organitzacions. Més apunts, p. 276; Fibracolor, la cirereta, p. 279; Tècnica i números en veu pròpia, p. 286; «Mano de obra joven, dúctil...», p. 290; Poblat? Colònia? Veïnat? La identitat en una cruïlla, p. 293; De l'església als escenaris i Luz de Gas, passant pel Moratín i Casinos de Catalunya, p. 301; Quan l'aniversari és la festa major, p. 305; Cap a un futur sense identitat, p. 311; Blanes, la indústria que portà un canvi de model, p. 315; El gran salt: de Manresa a Blanes, p. 315; Quan les bicicletes representaven un perill, p. 324; Els «racons», i de com viure en una fàbrica, p. 333; Llums i ombres quan s'és jutge i part, p. 345; Pel·lícules immorals, p. 352; Dos conflictes que van marcar època, p. 356; Amb la salut, millor si no s'hi juga, p. 368; Bibliografia, p. 375; Consultada, p. 375; Complementària, p. 379.

Pròleg, Història, crònica i patrimoni, Jaume Guillamet, p. 9; Agraïments, p. 13; Presentació, p. 15; Fitxa tècnica hemerogràfica, p. 19; Relació de publicacions per municipi, p. 20; I. Amer, p. 23; II. Anglès, p. 33; III. Arbúcies, p. 43 IV. Blanes, p. 57; V. Breda, p. 159; VI. Caldes de Malavella, p. 161; VII. La Cellera de Ter, p. 179 VIII. Hostalric, p. 187; IX. Llloret de Mar, p. 195; X. Maçanet de la Selva, p. 247; XI. Riudarenes, p. 249 XII. Sant Feliu de Buixalleu (Gaserans), p. 251; XIII. Sant Hilari Sacalm, p. 253; XIV. Sant Julià del Llor i Bonmatí, p. 273; XV. Santa Coloma de Farners, p. 277; XVI. Sils, p. 315; XVII. Tossa de Mar, p. 325; A manera de conclusió, p. 331; Bibliografia general, p. 337; Apèndixs, p. 343; Quadre 1. Llista històrica general de periòdics per poblacions (1868-1975); Quadre 2. Periòdics per anys de publicació (1868-1975); Quadre 3. Duració dels periòdics (1868-1975); Quadre 4. Llista general de periòdics en català (1868-1975); Índex general de publicacions per ordre alfabètic, p. 363; Índex general de directors per publicacions, p. 367.

Els camins històrics de la Selva, de la Via Augusta a mitjans del segle XIX, p. 11; A. Els camins vers la ciutat de Girona, p. 41; A.1. El camí de Sant Feliu de Guíxols, p. 43; A-2. El camí de Caldes, l'hereu de la Via Augusta, p. 105; A-3. El camí ral de Barcelona, p. 163; A-4. El camí de Vilobí, p. 203; A-5. El camí de Santa Coloma de Farners, p. 219; A-6. El camí de Vic, per Sant Martí Sapresa, p. 243; A-7. El camí d'Anglès, per Vilanna, p. 265; Bibliografia, p. 285.

La xarxa viària de la Selva, entre l'arqueologia i la història, p. 11; La protecció legal dels camins històrics, p. 21; els camins rals i els camins veïnals, p. 23; la protecció dels camins històrics i tradicionals, p. 25; Personalitat jurídica dels camins públics, p. 26; Competències i obligacions dels municipis en matèria de camins, p. 27; Inventari de camins, p. 29; B. Els camins transversals, p. 31; B-1. De Palol i Quart a Salt, per Palau-Sacosta, p. 33; B-2. De Llambilles a Aiguaviva, per Fornells de la Selva, p. 53; B-3. El camí de Sant Feliu de Guíxols a Amer, per Fornells de la Selva, p. 69; B-4. Un segon camí de Vic: de Cassà a Sant Martí Sapresa, p. 91; B-5. Un tercer camí de Vic: de Vilobí a la casa dels Allaurons, p. 121; B-6. De cassà de la Selva a Santa Coloma de Farners, per Sant Andreu Salou i Franciac, p. 135; B-7. De Cassà de la Selva a l'hostal de Mallorquines, per Caldes de Malavella, p. 159; B-8. De Romanyà de la Selva a Santa Coloma de Farners, per Llagostera i Caldes, p. 183; B-9. El camí de Palamós a Hostalric, per Llagostera i Vidreres, p. 217; B-10. Els camins de Tossa a Anglès, per Caldes de Malavella, p. 239; B-11. El camí del Pelegrí: de Tossa a Santa Coloma de Farners, p. 269; B-12. El camí del Peix: de Blanes a Anglès, per Vidreres, Sils i Vallcanera, p. 289; B-13. De Lloret de Mar i Blanes a Santa Coloma de Farners, per Maçanet de la Selva, p. 317; B-14. D'Hostalric a Amer, per Santa Coloma de Farners, p. 337; Bibliografia, p. 355.

Pròleg, p. 9; I. Introducció, p. 15; II. L'arquitectura parroquial dels segles XVII i XVIII, p. 35; III. Models artístiqcs i anàlisi de la composició formal, p. 57; IV. Estudi catalogràfic de les esglésies parroquials seleccionades, p. 71; Sant Quirze i Santa Julita d'Arbúcies, p. 73; Sant Esteve de Caldes de Malavella, p. 81; Sant Quirze i Santa Julita de Campllong, p. 89; Sant Martí de Cassà de la Selva, p. 97; Sant Martí de Castellar de la Selva, p. 109; Sant Mateu de Franciac, p. 117; Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, p. 125; Mare de Déu dels Socors d'Hostalric, p. 133; Sant Feliu de llagostera, p. 141; Sant Cristófol de llambilles, p. 151; Sant Nicolau de Malgrat, p. 159; Sant Esteve de Massanes, p. 173; Santa Margarida de Quart, p. 179; Sant Martí de Riudarenes, p. 187; Assumpció de la Mare de Déu de Salitja, p. 193; Sant Andreu Salou, p. 201; Sant Dalmai, p. 207; Santa Coloma de Farners, p. 217; Santa Seclina, p. 227; Santa Maria de Sils, p. 233; Sant Esteve de Tordera, p. 239; Sant Vicenç de Tossa de Mar, p. 249; Santa Eulàlia de Vallcanera, p. 259; Santa Maria de Vidreres, p. 267; Sant Esteve de Vilobí d'Onyar, p. 275; V. Conclusions. Bibliografia. Apèndix documentals, p. 285.