Pròleg, p. 7; Introducció, p. 11; Marc històric, p. 17; Marc internacional: l'Europa d'entreguerres, p.17; El marc estatal: de la monarquia a la guerra, p. 20; El marc català, p. 25; Antecedents econòmics, p. 31; La situació agrícola, p. 37; Les explotacions forestals, p. 42; El mercat i els jutjats, p. 48; Antecedents polítics i socials, p. 59; El període republicà, p. 64; Marc cronològic, p. 77; Creacions de la revolució, p. 105; La repressió revolucionària, p. 113; L'impacte de la guerra sobre la població civil, p. 121; Conclusions, p. 135; Apèndix, p. 143; Bibliografia, p. 159.

Presentació, p. 7; Prefaci, p. 9; Introducció, p. 11; Els millors partits de la Selva - Els capítols matrionials, p, 17; Les clàusules dels capítols matrimonials, p. 22; De l'anomenada "libertat de testas", p. 31; Els "dots morals" de les bones famílies, p. 38; Anàlisi de les aliances matrimonials, p. 43; Primera aproximació a l'anàlisi, p. 44; Anàlisi dels oficis, p. 46; La gran dispersió geogràfica, p. 58; L'anàlisi quantitativa dels dots, p. 64; Els millors partits de la Selva, p. 73; Període 1768-1799, p. 74; Període 1800-1829, p. 88; Període 1830-1862, p. 105; La compra-venda de terres - Tendències globals, p. 139; Anàlisi global de les compra-vendes no inferiors a 1000 lliures, p. 143; Què eren mill lliures "de terra"?, p. 146; El lloc de residència dels venedors i dels compradors, p. 152; Anpalisi de cases particulars, p. 159; Període 1768-1784, p. 160; Període 1785-1799, p. 171; Període 1800-1814, p. 182; Període 1815-1829, p. 187; Període 1830-1844, p. 198; Període 1845-1862, p. 205; Epíleg i recordatori, p. 235

Pròleg, p. 7; Introducció, p. 11; El context geogràfic i geològic de la Selva, p. 17; L'Ager d'Aquæ Calidæ, p. 21; El municipi d'Aquæ Calidæ. Factors determinants del seu desenvolupament com a nucli urbà, p. 37; El nucli actual de Caldes de Malavella, p. 37; Les aigües termals, p. 44; Les instal·lacions balneàries d'època romana, p. 46; El Puig de les Ànimes, p. 51; Història de la investigació, p. 51; Descripció de les troballes, p. 52; Les termes romanes del Turó de Sant Grau, p. 57; Història de la investigació, p. 51; Descripció de les restes de l'edifici termal, p. 61; 1.- La piscina central, p. 62; 2.- La galeria portificada, p. 63; 3.- La crugia meridional, p. 66; 4.- Les dependències del sector est, p. 68; 5.- El sector occidental, p. 71; 6.- Tècnica constructiva, p. 74; 7.- Restitució de les voltes, p. 78; Reformes posteriors i abandonament de l'edifici, p. 81; Reaprofitaments moderns de les antigues termes, p. 84; Altres troballes d'època romana al nucli de Caldes, p. 111; Sondejos realitzats a la zona de Sant Grau, p. 111; La col·lecció Masllorens, p. 112; Troballes diverses fetes a Caldes, p. 114; Necròpoli del carrer de Sant Esteve, p. 121; Conclusions generals, p. 133; Bibliografia, p. 139; Annex 1: Descripció dels treballs arqueològics realitzats a les termes del Turó de Sant Grau (Caldes de Malavella), p. 149; Annex 2: La primera implantació del conjunt termal del Turó de Sant Grau. Proposta de restitució del projecte teòric de l'edifici i causes de la seva alteració, p. 166; Vocabulari, p. 191.

Pròleg (Eva Serra), p. 7; Preàmbul, p. 11; Introducció, p. 13; Els Farners, vassalls de senyors i senyors de pagesos. Una aprocimació a partir de la documentació patrimonial, p. 13; L'evolució del patrimoni Farners, segles XIII-XVIII, p. 17; Evolució històrica de la família Farners, p. 31; Genealogia de la casa Farners, s. XI-XVIII, p. 45; Els Farners, senyors de vassalls, p. 45; L'arxiu Farners dins l'arxiu Cruïlles-Peratallada, p. 55; La documentació que presentem, p. 65; Descripció dels documents, p. 67; Els llibres del patrimoni Farners, p. 67; Catàleg documental, p. 73; Índex del catàleg, p. 234.

Presentació, p. 7; 1. El múltiple interès de les memòries, p. 9; 2. De masovers a propietaris, p. 11; 3. Memorial de greuges personal, p. 15; 4. L'economia precària d'un fradistern, p. 17; 5. La feblesa del procés escolaritzador de la segona meitat del segle XIX, p. 21; 6. Llengua i escola: castellanització de les classes, p. 27; 7. Pensament del memorialista, p. 47; 8. El text i l'edició, p. 49; Annex 1. Escoles d'Instrucció primària (de nens) a la comarca de la Selva (1846-1850), p. 53; Annex 2. La utilitat de l'ensenyança, segons el mestre Andreu Pastells (1811-1896), p. 54; Annex 3. Taxes d'alfabetització (sobre la població total) al partit judicial de Santa Coloma de Farners (1900), p. 58; Llibre de comptes i memòries de Narcís Ciurana, p. 61

Pròleg, p. 7; Presentació, p. 11; I.- Estat de la comarca de la Selva, p. 15; 1.- El marc natural, p. 15; 1.1.- Climatologia i hidrografia, p. 15; 1.2.- Orografia, litologia i vulcanisme, p. 27; 1.3.- Biogeografia, p. 34; 2.- El marc humà, p. 39; 2.1.- Població en relació amb la de Catalunya, p. 39; 2.2.- Població en relació amb la de la comarca, p. 42; 2.2.1.- Evolució històrica de la població, p. 42; 2.2.2.- Creixement del treball i de l'ocupació per municipi, p. 45; 2.2.3.- Evolució i distribució de les migracions, p. 49; 2.3.- Assentaments humans, p. 50; 2.3.1.- Jerarquia urbana, p. 50; 2.3.2.- Tipus d'hàbitat, p. 52; 2.3.3.- Estudi de les principals àrees urbanes, p. 53; 2.3.4.- Àrees d'influència, p. 57; 3.- El marc econòmic general. 3.1.- L'economia de muntanya, p. 61; 3.1.1.- Sector primari, p. 61; 3.1.2.- Sector industrial i construcció, p. 64; 3.1.3.- Sector terciari, p. 66; 3.2.- L'economia de la costa, p. 67; 3.2.1.- Sector primari, p. 67; 3.2.2.- Sector secundari i construcció, p. 69; 3.2.3.- Sector terciari, p. 70; 3.3.- L'economia del pla, p. 70; 3.3.1.- Sector primari, p. 71; 3.3.2.- Sector secundari i construcció, p. 73; 3.3.3.- Sector terciari, p. 74; 4.- El marc general de les infraestructures i dels equipaments. 4.1.- Infraestructures, p. 76; 4.1.1.- Infraestructures de transport, p. 76; 4.1.2.- Infraestructures energètiques, p. 80; 4.2.- Equipaments, p. 83; 4.2.1.- Ensenyament, p. 83; 4.2.2.- Sanitat, p. 85; 4.2.3.- Seguretat, p. 86 4.2.4.- Serveis socioculturals, p. 87; 4.2.5.- Transports col·lectius, p. 89; 4.2.6.- Medi ambient, p. 90; 4.2.7.- Manteniment i salubritat pública, p. 90; II.- Anàlisi de la situació comarcal. 5.- El mosaic selvatà, p. 93; 5.1.- Distribució de la propietat, p. 93; 5.2.- El punt d'unió: les aigües termals, p. 94; 6.- Història de les delimitacions, p. 97; 6.1.- La comarca de la Selva com a terra salvatge o com a terra de ningú?, p. 103; 6.1.1- El topònim, p. 103; 6.1.2- El concepte de frontera, p. 103 6.1.3.- La flexibilitat d'una àrea fronterera o de transició, p. 105; 6.2.- Polítiques d'ordenació, p. 105; 6.2.1.- Polítiques territorials, p. 106; 6.2.2.- Polítiques sectorials, p. 114; 7.- L'àrea de muntanya. 7.1.- Desertificació de la població, p. 114; 7.2.- Perspectives de les explotacions forestals, p. 115; 7.3.- Gestió d'espais naturals, p. 118; 7.4.- Patrimoni històric, p. 121; 7.5.- Eix transversal, p. 122; 8.- L'Àrea de la costa. 8.1.- «Tres turismes», p. 123; 8.1.1.- El turisme a Lloret de Mar, p. 124; 8.1.2.- El turisme a Tossa de Mar, p. 126; 8.1.3.- El turisme a Blanes, p. 128; 8.2.- Problemes del litoral, p. 129; 8.2.1.- La urbanització, p. 130; 8.2.2.- Proveïments i comunicacions, p. 131; 8.2.3.- El paisatge, p. 132; 9.- El pla de la Selva, p. 132; 9.1.- Un problema de delimitació, p. 133; 9.1.1.- Divisions, p. 133; 9.1.2.- Petit mosaic selvatà, p. 134; 9.2.- Heterogeneïtat: font de riquesa i perill, p. 135; 9.2.1.- Doble xarxa de comunicacions, p. 135; 9.2.2.- Perill d'una capital feble, p. 137; 9.2.3.- L'Estany de Sils: un clonflicte d'usos, p. 140; 9.2.4.- Àrees d'influència i subàrees, p. 141; III.- Balanç i propostes d'actuació, p. 143; 10.- La realitat de la unitat comarcal, p. 143; 10.1.- Balanç, p. 143; 10.1.1.- Diferències, p. 144; 10.1.2.- Punt en comú-, p. 146; 10.2.- Equilibris interns, p. 147; 10.2.1.- Migracions estacionals a la costa, p. 148; 10.2.2.- Economia repartida, p. 149; 10.2.3.- i usos plurals, p. 150; 10.3.- L'eix horitzontal trencador, p. 150; 10.4.- La capitalitat de la comarca, p. 151; 10.4.1.- El perquè de Santa Coloma de Farners, p. 153; 10.4.2.- Per què no altres ubicacions?, p. 153; 10.5.- El «triangle» vertebrador, p. 154; 11.- Propostes d'actuació, p. 155; 11.1.- Els escenaris, p. 156; 11.1.1.- Muntanya, p. 156; 11.1.2.- Costa, p. 157; 11.1.3.- Pla, p. 159; 11.1.4.- La comarcal, p. 160; Bibliografia, p. 163; Notes, p. 167.

Presentació, p. 7; Salutació, p. 8; Pròleg, p. 9; Primera part: l'Hort d'en Bach i el seu entorn, p. 11; Introducció, p. 11; Situació geogràfica, p. 16; Marc històric, p. 19; La investigació arqueològica, p. 22; Segona part: la vil·la romana, p. 47; Fase I. Època romanorepublicana, p. 48; Fase II. Canvi d'era, p. 58; Fase III. Època altimperial, p. 60; Fase IV. Època severiana, p. 69; Materials de datació laxa, p. 81; La vil·la romana en el seu context, p. 88; Tercera part: l'edifici baiximperial (Fase V), p. 100; Descripció, p. 100; Els materials arqueològics i la datació de l'edifici, p. 135; L'edifici i el seu entorn històric, p. 146; Quarta part: l'època medieval i moderna, p. 149; L'alta edat mitjana (fase VI), p. 149; El palau, p. 155; Bibliografia, 169.

Canal i Roquet-Jalmar, Josep. Pròleg; Carbonell i Roura, Eudald. Pròleg, p. 13; Sanchiz Guerrero, Néstor. Presentació, p. 17; Introducció, p. 19; L'arqueologia i els arqueòlegs, p. 21; - Els paradigmes científics, p. 22; - La cronologia, p. 26; - Les ciències afins a l'arqueologia, p. 27; - La classificació dels artefactes lítics, p. 31; - Les corrents interpretatives, p. 34; - La metodologia de camp, p. 40; Les adquisicions biològiques i culturals dels humans, p. 43; - El cervell, p. 44; - El llenguatge, p. 46; - L'art, p. 50; - La transcendència de la vida, p. 52; - El foc, p. 54; Lorenzo Merino, Carles. Evolució humana i primers habitants de la comarca de la Selva, p. 59; - La família dels homínids, p. 39; - Els humans arriben a Europa, p. 61; - Els fòssils humans de Catalunya, p. 70; Història del paleolític inferior i mitjà a Catalunya, p. 73; - Els jaciments de la Selva en el context de les investigacions paleolítiques a Catalunya, p. 73; - Les descobertes dels jaciments peleolítics de la Selva, p. 83; Madurell Malapeira, Joan. Els grans mamífers del Plistocè català, p. 89; - La fauna del Plistocè inferior, p. 89; -- Els carnívors. -- Els herbívors. - La fauna del Plistocè mitjà, p. 96; -- Els carnívors. -- Els herbívors. - La fauna del Plistocè superior, p. 100; -- Els carnívors. La caça dels homes del Paleolític, p. 105; - Les evidències arqueològiques, p. 107; Allué MartíN, Ethel; Burjachs Cases, Francesc. Paleobotànica de la comarca de la Selva, p. 117; - Tècniques i mètodes, p. 117; -- Palinologia. -- Macrorrestes vegetals. -Vegetació actual de la comarca de la Selva, p. 123; -- La sureda. -- L'alzinar litoral. -- L'alzinar muntanyenc. -- Les rouredes seques. -- La fageda. -- Boscos de ribera. -- Altres comunitats aigualoses -- Epíleg. -Evolució de la vegetació durant el Plistocè a la comarca de la Selva, p. 128; - Aspectes antròpics de la paleobotànica: aportacions, p. 129; L'arqueologia de superfície, p. 133; - Els jaciments en superfícies, p. 133; - Les prospeccions com a mètode de treball, p. 135; - Metodologia de les prospeccions realitzades a la comarca de la Selva, p. 137; Vallverdú i Poch, Josep; Garcia Garriga, Joan; Martínez Molina, Kenneth. La geologia de la comarca de la Selva, p. 141; - Context geològic i geomorfològic de la Selva, p. 141; - Geologia i geografia de la comarca de la Selva, p. 141; - El Quaternari de la Selva, p. 151; - Dipòsits de pendent i dels pediments de la Selva, p. 151; Els jaciments del Paleolític inferior i mitjà de la comarca de la Selva, p. 153; - La problemàtica dels primers pobladors d'Europa i la seva tecnologia, p. 157; - Els primers jaciments de la Península Ibèrica, p. 158; -- Atapuerca TD6 -- Fuente Nueva 3 i Barranco León 5 - Les primeres tecnologia, p. 160; - Els primers pobladors de la Selva en el Plistocè inferior: els jaciments de mode 1 o olduvaians, p. 161; - Els caçadors-recol·lectors de aixelians de la Selva en el Plistocè mitjà: els jaciments de mode 2 o aixelians, p. 164; -- La cultura aixeliana a la comarca de la Selva. - Els homes de Neandertal de la Selva en el Plistocè superior: els jaciments de mode 3 o musterians, p. 182; -- Problemàtiques arqueològiques sobre el Paleolític mitjà. -- El Paleolític mitjà a la Península Ibèric. -- El Paleolític mitjà a les comarques de Girona. -- El Paleolític mitjà a la Selva. El jaciment del Paleolític mitjà del Puig Marí, p. 201; - Localització del jaciment, p. 201; - Context geològic i estratigràfic, p. 202; - Anàlisi palinològica, p. 206; - El registre lític, p. 207; - Principis teòrics del mètode levallois, p. 210; - El mètode levallois al Puig Marí, p. 214; - Conclusions, p. 214; Bibliografia comentada, p. 217; Agraïments, p. 229.

Les fonts documentals. Abreviatures, p. 23; Equivalència de les monedes que s'esmenten al llarg de l'estudi, p. 24; Equivalència dels principals pesos, mides i mesures, p. 24; Demografia 1.- Els tossencs a la segona meitat del segle XVIII 1.1.- El nombre d'habitants segons els censos, p. 27; 1.2.- La població segons les dades dels llibres parroquials, p. 31; 1.3.- La població segons les professions, p. 35; Els mitjans de transport 1.- Els vaixells, p. 45; 1.1.- Llaüts, p. 47; 1.2.- Llondros, p. 50; 1.3.- Pincs, p. 52; 1.4.- Xabecs, p. 56; 1.5.- Canaris, p. 58; 1.6.- Tartanes, p. 61; 1.7.- Pollancres, p. 63; 1.8.- Bergantins, p. 63; 1.9.- Sageties, p. 66; 1.10.- Fragates, p. 68; 2.- Vaixells matriculats a Tossa, p. 72; Els protagonistes de la navegació i del comerç 1.- Els patrons, p. 77; 1.1.- Els pilots, p. 79; 1.2.- Els mariners, p. 85; 1.3.- Els comerciants, p. 89; Comerç i navegació 1.- Comerç i navegació a la Mediterrània i a l'àmbit peninsular, p. 93; 1.1.- El comerç de la llenya i del carbó, p. 93; 1.2.- Miquel Nogueras Moré, comerciant (1744-1796), p. 96; 1.3.- Els negocis dels germans Joan i Francesc Moré Gelpí, p. 99; 1.3.1.- La Companyia de Tossa i Vilanova i la Geltrú, p. 99; 1.3.2.- Participacions en negocis marítims, p. 105; 1.3.3.- Francesc Moré Gelpí, administrador d'inversors gironins, p. 107; 1.3.4.- La nova barca de tràfic, p. 108; 1.3.5.- Anxoves i sardines salades, p. 110; 1.4.- Els Colombí, p. 112; 1.5.- Uns exemples de cabotatge i comerç, p. 115; 1.5.1.- Joan Moreu Alguer i Joan Moreu Cané, pare i fill, p. 115; 1.5.2.- Miquel Nogueras Vilar, patró-comerciant, p. 122; 1.6.- El comerç amb Alacant, p. 130; 1.7.- Relacions amb Motril, p. 133; 1.8.- Comerç amb la costa francesa, p. 139; 1.8.1.- Marsella, p. 139; 1.8.2.- La fira de Bellcaire (Beaucaire), p. 140; 1.9.- El comerç amb Itàlia, p. 145 1.9.1.- Gènova, p. 145 1.9.2.- Liorna, p. 150 1.9.3.- Civitavecchia i Roma, p. 151 1.9.3.1.- Jaume Moré Macaya, p. 154 1.9.3.2.- Bartomeu Cané Blanch i Benet Nogueras Moré, p. 163; 1.9.3.3.- Jaume Moré Costa, p. 169; 1.9.3.4.- Pere Vilaseca Pujades i Sebastià Vilaseca Bosch, p. 178; 1.9.4.- Altres ports italians, p. 186; 1.10.- Pescadors i negociants tossencs a Galícia, p. 187; 1.11.- A l'altra banda de la Mediterràni, p. 196; 1.11.1.- La companyia "Vicenç Bosch i Cia" a Orà, p. 195; 2.- Els tossencs a la Carrera d'Amèrica, p. 219; 2.1.- Cadis, cruïlla econòmica mundial, p. 219; 2.2.- Els decrets de 1756 i 1778, p. 222; 2.3.- Comerciants tossencs a Amèrica, p. 223; 2.3.1.- Tomàs Vidal Rey a Guatemala, p. 235; 2.3.2.- Els Maymí a Puerto Rico, p. 242; 2.3.3.- L'expedició al Río de la Plata de Rafael Dalmau i Cia, p. 244; 2.3.4.- La companyia Gil, Rafael i Francesc Dalmau a Puerto Rico, p. 251 2.3.5.- Joan Bas Fonalledas, comerciant, p. 258 2.4.- Patrons i capitans a la Carrera d'amèrica, p. 260 2.4.1.- Rutes i viatge, p. 260 2.4.2.- Jacint Mont mont, p. 271; 2.4.3.- Bartomeu Rabassa Pujals i Bartomeu Pujals Rabassa, p. 272; 2.4.4.- Bartomeu Mont Rabassa, p. 284; 2.4.5.- Grau Aligós Prats, p. 315; 2.4.6.- Francesc Cassaní Morell, p. 316; 2.4.7.- Els Esteva-Llach, comerciants i navegants, p. 318; 2.4.7.1.- Grau Esteva-Moré Llach, p. 318; 2.4.7.2.- Grau Esteva-Llach Gelpí, p. 323; 2.5.7.3.- Ramon Esteva-Llach Gelpí, p. 328; 2.4.7.4.- Grau Esteva-Llach Rabassa, p. 332; 2.4.8.- Grau Costa. 339; 2.4.9.- Grau Mont Font. 399; 2.4.10.- Jaume Moré Viallonga i Joan Moré Vilallonga. 366; 2.4.11.- Benet Vilar Bordas. 395; 2.4.12.- Benet Gotall Colombí. 407; 2.4.13.- Jaume Moré Costa i Benet Nogueras Moré, p. 414; Desenvolupament urbà 1.- La gran expansió urbanística, p. 419; 2.- La construcció de la nova església parroquial de Sant Vicenç màrtir, p. 422; 3.- Construcció de l'hospital de Sant Miquel, p. 436; Conclusió, p. 443; Apèndix documental, p. 447; Annex, p. 499; Bibliografia, p. 561; Índex onomàstic, p. 571; Índex toponímic, p. 591.

Pròleg, p. 9; Introducció, p. 11; Primera part: Un camí amb història. Miquel Borrell, Joan Llinàs, Elvis Mallorquí. Abans del camí ral, p. 17; - Un camí prehistòric, p. 17; - La Via Augusta, p. 18; El camí ral a l'edat mitjana, p. 25; - Els recorreguts del camí ral medieval, p. 25; -- De Girona a la Creu de la Mà, p. 26; -- De la Creu de la Mà a Sant Celoni, p. 28; -- El brancal de Marina, p. 29; - La gestió del camí ral, p. 30; -- La jurisdicció sobre els camins, p. 31; -- Les infraestructures del camí ral: ponts i hostals, p. 32; - El camí ral i el paisatge de la Selva, p. 35; -- El camí ral, les demarcacions territorials i les estructures de poblament, p. 35; -- El camí ral i la xarxa de camins extralocals de la Selva, p. 37; -- El camí ral i la xarxa de camins locals, p. 38; De l'edat moderna a l'actualitat, p. 41; - Un camí cada cop més utilitzat: hostals, correus i diligències, p. 41; - La construcció del brancal de marina, p. 43; - Morir d'èxit: la fi del camí ral, p. 46; La violència al llarg del camí ral, p. 51; - Els temps antics, p. 51; - L'època medieval, p. 52; - El bandolerisme, p. 53; - La Guerra dels Segadors, p. 54; - La Guerra de Successió, p. 57; - La Guerra del Francès, p. 59; - Les guerres carlines, p. 61; - Els temps actuals, p. 62; - Una valoració, p. 62; Segona part: Les etapes del camí. Narcís Figueras, Joan Llinàs, Jordi Merino. -De Girona cap al sud, p. 69; - L'Avellaneda i Fornells, p. 75; - Riudellots, p. 81; - Can Thió, la Thiona i la Creu de la Mà, p. 87; Pel brancal de l'interior: - La Belladona i els ponts de Vallcanera, p. 95; - Mallorquines, p. 103; - La GI-555: l'Arrupit i Massanes, p. 107; - Hostalric, p. 115; - Gaserans, p. 123; - La Batllòria i Gualba de Baix, p. 127; - Sant Celoni i el Pont Trencat, p. 133; Pel brancal de marina: - Caldes, p. 137; - Els hostals de la Granota, p. 141; - Cartellà, la Barrera i cal Coix, p. 149; - Del Suro de la Palla a Tordera, p. 153; Bibliografia, p. 159.