PUBLICACIONS DEL CENTRE D'ESTUDIS SELVATANS
     
     
ESTUDIS I TEXTOS
     
     


Estudis i Textos, 1

Santa Coloma de Farners
1991
169 p.

 

Pròleg, p. 7; Introducció, p. 11; Marc històric, p. 17; Marc internacional: l'Europa d'entreguerres, p.17; El marc estatal: de la monarquia a la guerra, p. 20; El marc català, p. 25; Antecedents econòmics, p. 31; La situació agrícola, p. 37; Les explotacions forestals, p. 42; El mercat i els jutjats, p. 48; Antecedents polítics i socials, p. 59; El període republicà, p. 64; Marc cronològic, p. 77; Creacions de la revolució, p. 105; La repressió revolucionària, p. 113; L'impacte de la guerra sobre la població civil, p. 121; Conclusions, p. 135; Apèndix, p. 143; Bibliografia, p. 159.
     
     


Estudis i Textos, 2

Santa Coloma de Farners
1992
237 p.
Exhaurit

 
PRESENTACIÓ. 7 PREFACI. 9 INTRODUCCIÓ. 11 ELS MILLORS PARTITS DE LA SELVA -ELS CAPÍTOLS MATRIMONIALS. 17 Les clàusules dels capítols matrimonials. 22 De l'anomenada "libertat de testas". 31 Els "dots morals" de les bones famílies. 38 -ANÀLISI DE LES ALIANCES MATRIMONIALS. 43 Primera aproximació a l'anàlisi. 44 Anàlisi dels oficis. 46 La gran dispersió geogràfica. 58 L'anàlisi quantitativa dels dots. 64 - ELS MILLORS PARTITS DE LA SELVA. 73 Període 1768-1799. 74 Període 1800-1829. 88 Període 1830-1862. 105 LA COMPRA-VENDA DE TERRES -TENDÈNCIES GLOBALS. 139 Anàlisi global de les compra-vendes no inferiors a 1000 lliures. 143 Què eren mill lliures "de terra"? 146 El lloc de residència dels venedors i dels compradors. 152 -ANÀLISI DE CASES PARTICULARS. 159 Període 1768-1784. 160 Període 1785-1799. 171 Període 1800-1814. 182 Període 1815-1829. 187 Període 1830-1844. 198 Període 1845-1862. 205 EPÍLEG I RECORDATORI. 235
     
   


Estudis i Textos, 3

Santa Coloma de Farners
1994
195 p.
Exhaurit

 
PRÒLEG, p. 7 INTRODUCCIÓ, p. 11 EL CONTEXT GEOFRÀFIC I GEOLÒGIC DE LA SELVA, p. 17 L'AGER D'AQUAE CALIDAE, p. 21 EL MUNICIPI D'AQUAE CALIDAE. FACTORS DETERMINANTS DEL SEU DESENVOLUPAMENT COM A NUCLI URBÀ, p. 37 El nucli actual de Caldes de Malavella, p. 37 Les aigües termanls, p. 44 Les instal·lacions balneàries d'època romana, p. 46 EL PUIG DE LES ÀNIMES, p. 51 Història de la investigació, p. 51 Descripció de les troballes, p. 52 LES TERMES ROMANES DEL TURÓ DE SANT GRAU, p. 57 Història de la investigació, p. 51 Descripció de les restes de l'edifici termal, p. 61 1.- La piscina central, p. 62 2.- La galeria portificada, p. 63 3.- La crugia meridional, p. 66 4.- Les dependències del sector est, p. 68 5.- El sector occidental, p. 71 6.- Tècnica constructiva, p. 74 7.- Restitució de les voltes, p. 78 Reformes posteriors i abandonament de l'edifici, p. 81 Reaprofitaments moderns de les antigues termes, p. 84 ALTRES TROBALLES D'ÈPOCA ROMANA AL NUCLI DE CALDES, p. 111 Sondejos realitzats a la zona de Sant Grau, P. 111 La col·lecció Masllorens, p. 112 Troballes diverses fetes a Caldes, p. 114 NECRÒPOLI DEL CARRER DE SANT ESTEVE, p. 121 CONCLUSIONS GENERALS, p. 133 BIBLIOGRAFIA, p. 139 ANNEX 1: Descripció dels treballs arqueològics realitzats a les termes del Turó de Sant Grau (Caldes de Malavella), p. 149 ANNEX 2: La primera implantació del conjunt termal del Turó de Sant Grau. Proposta de restitució del projecte teòric de l'edifici i causes de la seva alteració, p. 166 VOCABULARI, p. 191
     
   


Estudis i Textos, 4

Santa Coloma de Farners
1996
253 p.
Exhaurit

 
PRÒLEG (Eva Serra), p. 7 PREÀMBUL, p. 11 INTRODUCCIÓ, p. 13 ELS FARNERS, VASSALLS DE SENYORS I SENYORS DE PAGESOS. UNA APROXIMACIÓ A PARTIR DE LA DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL, p. 13 L'evolució del patrimoni Farners, segles XIII-XVIII, p. 17 Evolució històrica de la família Farners, p. 31 Genealogia de la casa Farners, s. XI-XVIII, p. 45 Els Farners, senyors de vassals, p. 45 L'arxiu Farners dins l'arxiu Cruïlles-Peratallada, p. 55 La documentació que presentem, p. 65 DESCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS, p. 67 ELS LLIBRES DEL PATRIMONI FARNERS, p. 67 CATÀLEG DOCUMENTAL, p. 73 ÍNDEX DEL CATÀLEG, p. 234
     
   


Estudis i Textos, 5

Santa Coloma de Farners
1998
112 p.
Exhaurit

 
PRESENTACIÓ, p. 7 1. El múltiple interès de les memòries, p. 9 2. De masovers a propietaris, p. 11 3. Memorial de greuges personal, p. 15 4. L'economia precària d'un fradistern, p. 17 5. La feblesa del procés escolaritzador de la segona meitat del segle XIX, p. 21 6. Llengua i escola: castellanització de les classes, p. 27 7. Pensament del memorialista, p. 47 8. El text i l'edició, p. 49 ANNEX 1. Escoles d'Instrucció primària (de nens) a la comarca de la Selva (1846-1850), p. 53 ANNEX 2. La utilitat de l'ensenyança, segons el mestre Andreu Pastells (1811-1896), p. 54 ANNEX 3. Taxes d'alfabetització (sobre la població total) al partit judicial de Santa Coloma de Farners (1900), p. 58 LLIBRE DE COMPTES I MEMÒRIES DE NARCÍS CIURANA, p. 61
     
   


Estudis i Textos, 6

Santa Coloma de Farners
1998
172 p.

 
PRÒLEG. 7 PRESENTACIÓ. 11 I.- ESTAT DE LA COMARCA DE LA SELVA. 15 1.- EL MARC NATURAL. 15 1.1.- Climatologia i hidrografia. 15 1.2.- Orografia, litologia i vulcanisme. 27 1.3.- Biogeografia. 34 2.- EL MARC HUMÀ. 39 2.1.- Població en relació amb la de Catalunya. 39 2.2.- Població en relació amb la de la comarca. 42 2.2.1.- Evolució històrica de la població. 42 2.2.2.- Creixement del treball i de l'ocupació per municipi. 45 2.2.3.- Evolució i distribució de les migracions. 49 2.3.- Assentaments humans. 50 2.3.1.- Jerarquia urbana. 50 2.3.2.- Tipus d'hàbitat 52 2.3.3.- Estudi de les principals àrees urbanes. 53 2.3.4.- Àrees d'influència. 57 3.- EL MARC ECONÒMIC GENERAL 3.1.- L'economia de muntanya. 61 3.1.1.- Sector primari. 61 3.1.2.- Sector industrial i construcció. 64 3.1.3.- Sector terciari. 66 3.2.- L'economia de la costa. 67 3.2.1.- Sector primari. 67 3.2.2.- Sector secundari i construcció. 69 3.2.3.- Secotr terciari. 70 3.3.- L'economia del pla. 70 3.3.1.- Sector primari. 71 3.3.2.- Sector secundari i construcció. 73 3.3.3.- Sector terciari. 74 4.- EL MARC GENERAL DE LES INFRAESTRUCTURES I DELS EQUIPAMENTS 4.1.- Infraestructures. 76 4.1.1.- Infraestructures de transport. 76 4.1.2.- Infraestructures energètiques. 80 4.2.- Equipaments. 83 4.2.1.- Ensenyament. 83 4.2.2.- Sanitat 85 4.2.3.- Seguretat. 86 4.2.4.- Serveis socioculturals. 87 4.2.5.- Transports col·lectius, 89 4.2.6.- Medi ambient. 90 4.2.7.- Manteniment i salubritat pública. 90 II.- ANÀLISI DE LA SITUACIÓ COMARCAL 5.- EL MOSAIC SELVATÀ. 93 5.1.- Distribució de la propietat. 93 5.2.- El punt d'unió: les aigües termals. 94 6.- HISTÒRIA DE LES DELIMITACIONS. 97 6.1.- La comarca de la Selva com a terra salvatge o com a terra de ningú? 103 6.1.1- El topònim. 103 6.1.2- El concepte de frontera. 103 6.1.3.- La flexibilitat d'una àrea fronterera o de transició. 05 6.2.- Polítiques d'ordenació. 105 6.2.1.- Polítiques territorials. 106 6.2.2.- Polítiques sectorials. 114 7.- L'ÀREA DE MUNTANYA 7.1.- Desertificació de la població. 114 7.2.- Perspectives de les explotacions forestals. 115 7.3.- Gestió d'espais naturals. 118 7.4.- Patrimoni històric. 121 7.5.- Eix transversal. 122 8.- L'ÀREA DE LA COSTA. 8.1.- "Tres turismes". 123 8.1.1.- El turisme a Lloret de Mar. 124 8.1.2.- El turisme a Tossa de Mar. 126 8.1.3.- El turisme a Blanes. 128 8.2.- Problemes del litoral. 129 8.2.1.- La urbanització. 130 8.2.2.- Proveïments i comunicacions. 131 8.2.3.- El paisatge. 132 9.- EL PLA DE LA SELVA. 132 9.1.- Un problema de delimitació. 133 9.1.1.- Divisions. 133 9.1.2.- Petit mosaic selvatà. 134 9.2.- Heterogeneïtat: font de riquesa i perill. 135 9.2.1.- Doble xarxa de comunicacions. 135 9.2.2.- Perill d'una capital feble. 137 9.2.3.- L'Estany de Sils: un clonflicte d'usos. 140 9.2.4.- Àrees d'influència i subàrees. 141 III.- BALANÇ I PROPOSTES D'ACTUACIÓ. 143 10.- LA REALITAT DE LA UNITAT COMARCAL. 143 10.1.- Balanç. 143 10.1.1.- Diferències. 144 10.1.2.- Punt en comú- 146 10.2.- Equilibris interns. 147 10.2.1.- Migracions estacionals a la costa. 148 10.2.2.- Economia repartida. 149 10.2.3.- Medi i usos plurals. 150 10.3.- L'eix horitzontal trencador. 150 10.4.- La capitalitat de la comarca. 151 10.4.1.- El perquè de Santa Coloma de Farners. 153 10.4.2.- Per què no altres ubicacions? 153 10.5.- El "triangle" vertebrador. 154 11.- PROPOSTES D'ACTUACIÓ. 155 11.1.- Els escenaris. 156 11.1.1.- Muntanya. 156 11.1.2.- Costa. 157 11.1.3.- Pla. 159 11.1.4.- La comarcal .160 BIBLIOGRAFIA. 163 NOTES. 167
     
   


Estudis i Textos, 7

Santa Coloma de Farners
2000
173 p.

 
PRESENTACIÓ, p. 7 SALUTACIÓ, p. 8 PRÒLEG, p. 9 PRIMERA PART: L'HORT D'EN BACH I EL SEU ENTORN, p. 11 Introducció, p. 11 Situació geogràfica, p. 16 Marc històric, p. 19 La investigació arqueològica, p. 22 SEGONA PART: LA VIL·LA ROMANA, p. 47 Fase I. Època romanorepublicana, p. 48 Fase II. Canvi d'era, p. 58 Fase III. Època altimperial, p. 60 Fase IV. Època severiana, p. 69 Materials de datació laxa, p. 81 La vil·la romana en el seu context, p. 88 TERCERA PART: L'EDIFICI BAIXIMPERIAL (FASE V), p. 100 Descripció, p. 100 Els materials arqueològics i la datació de l'edifici, p. 135 L'edifici i el seu entorn històric, p. 146 QUARTA PART: L'ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNA, p. 149 L'alta edat mitjana (fase VI), p. 149 El palau, p. 155 BIBLIOGRAFIA, 169
     
   


Estudis i Textos, 8

Sta. Coloma de Farners
Maçanet de la Selva
2003
230 p.

 
CANAL I ROQUET-JALMAR, Josep; CARBONELL I ROURA, Eudald. Pròleg. 13 SANCHIZ GUERRERO, Néstor. Presentació. 17 Introducció. 19 L'arqueologia i els arqueòlegs. 21 - Els paradigmes científics. 22 - La cronologia. 26 - Les ciències afins a l'arqueologia. 27 - La classificació dels artefactes lítics. 31 - Les corrents interpretatives. 34 - La metodologia de camp. 40 Les adquisicions biològiques i culturals dels humans. 43 - El cervell. 44 - El llenguatge. 46 - L'art. 50 - La transcendència de la vida. 52 - El foc. 54 LORENZO MERINO, Carles. Evolució humana i primers habitants de la comarca de la Selva. 59 - La família dels homínids. 39 - Els humans arriben a Europa. 61 - Els fòssils humans de Catalunya. 70 Història del paleolític inferior i mitjà a Catalunya. 73 - Els jaciments de la Selva en el context de les investigacions paleolítiques a Catalunya. 73 - Les descobertes dels jaciments peleolítics de la Selva. 83 MADURELL MALAPEIRA, Joan. Els grans mamífers del Plistocè català. 89 - La fauna del Plistocè inferior. 89 -- Els carnívors. -- Els herbívors. - La fauna del Plistocè mitjà. 96 -- Els carnívors. -- Els herbívors. - La fauna del Plistocè superior. 100 -- Els carnívors. La caça dels homes del Paleolític. 105 - Les evidències arqueològiques. 107 ALLUÉ MARTÍN, Ethel; BURJACHS CASES, Francesc. Paleobotànica de la comarca de la Selva. 117 - Tècniques i mètodes. 117 -- Palinologia. -- Macrorrestes vegetals. -Vegetació actual de la comarca de la Selva. 123 -- La sureda. -- L'alzinar litoral. -- L'alzinar muntanyenc. -- Les rouredes seques. -- La fageda. -- Boscos de ribera. -- Altres comunitats aigualoses -- Epíleg. -Evolució de la vegetació durant el Plistocè a la comarca de la Selva. 128 - Aspectes antròpics de la paleobotànica: aportacions. 129 L'arqueologia de superfície. 133 - Els jaciments en superfícies. 133 - Les prospeccions com a mètode de treball. 135 - Metodologia de les prospeccions realitzades a la comarca de la Selva. 137 VALLVERDÚ I POCH, Josep; GARCIA GARRIGA, Joan; MARTÍNEZ MOLINA, Kenneth. La geologia de la comarca de la Selva. 141 - Context geològic i geomorfològic de la Selva. 141 - Geologia i geografia de la comarca de la Selva. 141 - El Quaternari de la Selva. 151 - Dipòsits de pendent i dels pediments de la Selva. 151 Els jaciments del Paleolític inferior i mitjà de la comarca de la Selva. 153 - La problemàtica dels primers pobladors d'Europa i la seva tecnologia. 157 - Els primers jaciments de la Península Ibèrica. 158 -- Atapuerca TD6 -- Fuente Nueva 3 i Barranco León 5 - Les primeres tecnologia. 160 - Els primers pobladors de la Selva en el Plistocè inferior: els jaciments de mode 1 o olduvaians. 161 - Els caçadors-recol·lectors de aixelians de la Selva en el Plistocè mitjà: els jaciments de mode 2 o aixelians. 164 -- La cultura aixeliana a la comarca de la Selva. - Els homes de Neandertal de la Selva en el Plistocè superior: els jaciments de mode 3 o musterians. 182 -- Problemàtiques arqueològiques sobre el Paleolític mitjà. -- El Paleolític mitjà a la Península Ibèric. -- El Paleolític mitjà a les comarques de Girona. -- El Paleolític mitjà a la Selva. El jaciment del Paleolític mitjà del Puig Marí. 201 - Localització del jaciment. 201 - Context geològic i estratigràfic. 202 - Anàlisi palinològica. 206 - El registre lític. 207 - Principis teòrics del mètode levallois. 210 - El mètode levallois al Puig Marí. 214 - Conclusions. 214 Bibliografia comentada. 217 Agraïments. 229
     
   


Estudis i Textos, 9

Santa Coloma de Farners
Tossa de Mar
2004
603 p.

 
LES FONTS DOCUMENTALS Abreviatures. 23 Equivalència de les monedes que s'esmenten al llarg de l'estudi. 24 Equivalència dels principals pesos, mides i mesures. 24 DEMOGRAFIA 1.- Els tossencs a la segona meitat del segle XVIII 1.1.- El nombre d'habitants segons els censos. 27 1.2.- La població segons les dades dels llibres parroquials. 31 1.3.- La població segons les professions. 35 ELS MITJANS DE TRANSPORT 1.- Els vaixells. 45 1.1.- Llaüts. 47 1.2.- Llondros. 50 1.3.- Pincs. 52 1.4.- Xabecs. 56 1.5.- Canaris. 58 1.6.- Tartanes. 61 1.7.- Pollancres. 63 1.8.- Bergantins. 63 1.9.- Sageties. 66 1.10.- Fragates. 68 2.- Vaixells matriculats a Tossa. 72 ELS PROTAGONISTES DE LA NAVEGACIÓ I DEL COMERÇ 1.- Els patrons. 77 1.1.- Els pilots. 79 1.2.- Els mariners. 85 1.3.- Els comerciants. 89 COMERÇ I NAVEGACIÓ 1.- Comerç i navegació a la Mediterrània i a l'àmbit peninsular. 93 1.1.- El comerç de la llenya i del carbó. 93 1.2.- Miquel Nogueras Moré, comerciant (1744-1796). 96 1.3.- Els negocis dels germans Joan i Francesc Moré Gelpí. 99 1.3.1.- La Companyia de Tossa i Vilanova i la Geltrú. 99 1.3.2.- Participacions en negocis marítims. 105 1.3.3.- Francesc Moré Gelpí, administrador d'inversors gironins. 107 1.3.4.- La nova barca de tràfic. 108 1.3.5.- Anxoves i sardines salades. 110 1.4.- Els Colombí. 112 1.5.- Uns exemples de cabotatge i comerç. 115 1.5.1.- Joan Moreu Alguer i Joan Moreu Cané, pare i fill. 115 1.5.2.- Miquel Nogueras Vilar, patró-comerciant. 122 1.6.- El comerç amb Alacant. 130 1.7.- Relacions amb Motril. 133 1.8.- Comerç amb la costa francesa. 139 1.8.1.- Marsella. 139 1.8.2.- La fira de Bellcaire (Beaucaire). 140 1.9.- El comerç amb Itàlia. 145 1.9.1.- Gènova. 145 1.9.2.- Liorna. 150 1.9.3.- Civitavecchia i Roma. 151 1.9.3.1.- Jaume Moré Macaya. 154 1.9.3.2.- Bartomeu Cané Blanch i Benet Nogueras Moré. 163 1.9.3.3.- Jaume Moré Costa. 169 1.9.3.4.- Pere Vilaseca Pujades i Sebastià Vilaseca Bosch. 178 1.9.4.- Altres ports italians. 1.10.- Pescadors i negociants tossencs a Galícia. 187 1.11.- A l'altra banda de la Mediterràni. 196 1.11.1.- La companyia "Vicenç Bosch i Cia" a Orà. 195 2.- Els tossencs a la Carrera d'Amèrica. 219 2.1.- Cadis, cruïlla econòmica mundial. 219 2.2.- Els decrets de 1756 i 1778. 222 2.3.- Comerciants tossencs a Amèrica. 223 2.3.1.- Tomàs Vidal Rey a Guatemala. 235 2.3.2.- Els Maymí a Puerto Rico. 242 2.3.3.- L'expedició al Río de la Plata de Rafael Dalmau i Cia. 244 2.3.4.- La companyia Gil, Rafael i Francesc Dalmau a Puerto Rico. 251 2.3.5.- Joan Bas Fonalledas, comerciant. 258 2.4.- Patrons i capitans a la Carrera d'amèrica. 260 2.4.1.- Rutes i viatge. 260 2.4.2.- Jacint Mont mont. 271 2.4.3.- Bartomeu Rabassa Pujals i Bartomeu Pujals Rabassa. 272 2.4.4.- Bartomeu Mont Rabassa. 284 2.4.5.- Grau Aligós Prats. 315 2.4.6.- Francesc Cassaní Morell. 316 2.4.7.- Els Esteva-Llach, comerciants i navegants. 318 2.4.7.1.- Grau Esteva-Moré Llach. 318 2.4.7.2.- Grau Esteva-Llach Gelpí. 323 2.5.7.3.- Ramon Esteva-Llach Gelpí. 328 2.4.7.4.- Grau Esteva-Llach Rabassa. 332 2.4.8.- Grau Costa. 339 2.4.9.- Grau Mont Font. 399 2.4.10.- Jaume Moré Viallonga i Joan Moré Vilallonga. 366 2.4.11.- Benet Vilar Bordas. 395 2.4.12.- Benet Gotall Colombí. 407 2.4.13.- Jaume Moré Costa i Benet Nogueras Moré. 414 DESENVOLUPAMENT URBÀ 1.- La gran expansió urbanística. 419 2.- La construcció de la nova església parroquial de Sant Vicenç màrtir. 422 3.- Construcció de l'hospital de Sant Miquel. 46 CONCLUSIÓ. 443 APÈNDIX DOCUMENTAL BIBLIOGRAFIA. 561 ÍNDEX ONOMÀSTIC. 571 ÍNDEX TOPONÍMIC. 591
     
   


Estudis i Textos, 10

Santa Coloma de Farners, 2005
165 p.

 
Pròleg. 9 Introducció. 11 PRIMERA PART: UN CAMÍ AMB HISTÒRIA Miquel Borrell, Joan Llinàs, Elvis Mallorquí Abans del camí ral. 17 - Un camí prehistòric. 17 - La Via Augusta. 18 El camí ral a l'edat mitjana. 25 - Els recorreguts del camí ral medieval. 25 -- De Girona a la Creu de la Mà. 26 -- De la Creu de la Mà a Sant Celoni. 28 -- El brancal de Marina. 29 - La gestió del camí ral. 30 -- La jurisdicció sobre els camins. 31 -- Les infraestructures del camí ral: ponts i hostals. 32 - El camí ral i el paisatge de la Selva. 35 -- El camí ral, les demarcacions territorials i les estructures de poblament. 35 -- El camí ral i la xarxa de camins extralocals de la Selva. 37 -- El camí ral i la xarxa de camins locals. 38 De l'edat moderna a l'actualitat. 41 - Un camí cada cop més utilitzat: hostals, correus i diligències. 41 - La construcció del brancal de marina. 43 - Morir d'èxit: la fi del camí ral. 46 La violència al llarg del camí ral. 51 - Els temps antics. 51 - L'època medieval. 52 - El bandolerisme. 53 - La Guerra dels Segadors. 54 - La Guerra de Successió. 57 - La Guerra del Francès. 59 - Les guerres carlines. 61 - Els temps actuals. 62 - Una valoració. 62 SEGONA PART: LES ETAPES DEL CAMÍ. Narcís Figueras, Joan Llinàs, Jordi Merino. -De Girona cap al sud. 69 - L'Avellaneda i Fornell.s 75 - Riudellots. 81 - Can Thió, la Thiona i la Creu de la Mà. 87 Pel brancal de l'interior: - La Belladona i els ponts de Vallcanera. 95 - Mallorquines. 103 - La GI-555: l'Arrupit i Massanes. 107 - Hostalric. 115 - Gaserans. 123 - La Batllòria i Gualba de Baix. 127 - Sant Celoni i el Pont Trencat. 133 Pel brancal de marina: - Caldes. 137 - Els hostals de la Granota. 141 - Cartellà, la Barrera i cal Coix. 149 - Del Suro de la Palla a Tordera. 153 BIBLIOGRAFIA. 159
     
   


Estudis i Textos, 11

Santa Coloma de Farners, 2008
101 p.

 
Pròleg (Joaquim Maria Puigvert), p. 9 Introducció, p. 13 El marc geogràfic i humà, p. 19 El context històric, p. 25 Entre dues fortaleses: Hostalric i Girona (1808-1809), p. 31 De la revolta al fracàs del primer assalt imperial contra Girona, p. 33 El segon atac a Girona, p. 36 L'arribada del VII Cos d'Exèrcit i el setge de Girona, p. 40 El setge d'Hostalric, p. 53 La vila i el castell, p. 53 L'atac del 7 de novembre, p. 54 La conquesta d'Hostalric, p. 56 Primer bloqueig (13 de gener de 1810), p. 56 Bombardeix i socors, p. 57 Segon bloqueig (abril de 1810), p. 59 Fugida (12 de maig), p. 60 La dominació napoleònica, p. 65 La implantació del «règim civil» napoleònic, p. 65 «Libera nos, Domine». L'Església napoleònica, p. 71 El patrimoni eclesiàstic, p. 73 Pèrdues materials, p. 77 «En lo temps de la expatriació». Els desplaçaments, p. 79 La gent de la Selva, p. 87 Els morts, p. 87 Els supervivents, p. 90 Balanç demogràfic, p. 92 Conclusions, p. 99 Agraïments, p. 99 Arxius, p. 99 Bibliografia, p. 100
     
   


Estudis i Textos, 12

Santa Coloma de Farners, 2009
165 p.

 
Presentació, p. 9 1- Introducció, p. 11 Objectius del treball, p. 11 L’espai objecte d’anàlisi, p. 11 Agraïments, 13 2- La indústria surera a Catalunya. Dels orígens a la Guerra Civil espanyola, p. 15 Estat de la qüestió, p. 15 Història de la indústria surera a Catalunya, p. 21 Els inicis del negoci (segle XVIII), p. 21 L’expansió del negoci al segle XIX, p. 29 Canvis i crisis en el segle XX, p. 34 3- El suro al bosc, p. 41 Les suredes a la Selva: extensió i distribució de la seva propietat, p. 41 Tossa de Mar, p. 46 Lloret de Mar, p. 47 Vidreres, p. 49 Caldes de Malavella, p. 51 Santa Coloma de Farners, p. 53 Arbúcies, p. 55 Massanes, p. 58 La pela del suro, p. 59 L’accés a la matèria primera, p. 66 4- La indústria del suro, p. 71 El nombre d’establiments i les seves característiques, p. 71 Tossa de Mar, p. 75 Lloret de Mar, p. 80 Vidreres, p. 83 Blanes, p. 85 Santa Coloma de Farners, p. 87 Hostalric, p. 92 Aproximació al nombre de treballadors, p. 94 Tossa de Mar, p. 95 Lloret de Mar, p. 97 Vidreres, p. 101 Santa Coloma de Farners, p. 103 Blanes, p. 104 Hostalric, p. 105 Arbúcies, p. 107 Emigració de tapers selvatans, p. 107 El fet associatiu, p. 111 Conflictivitat social, p. 115 5- Comerciants de suro selvatans i comercialització de suro i taps selvatans, 119 Comerciants selvatans, p. 121 Josep Anton Vilar i Ribas, comerç de suro i taps a Blanes, p. 121 Tomàs Colomer, un comerciant de Vidreres a Jerez de los caballeros, p. 122 Ball·llatinas, Comas y Cía., comerciants lloretencs a Portugal, p. 123 Tapers i fabricants. Els taps selvatans al mercat, p. 124 Rafael Patxot, de Sant Feliu de Guíxols (1850-1859), p. 125 Josep Antoni Montaner, de Palamós (1874-1882), p. 126 Martí Montaner, de Palamós (1897-1913), p. 128 Francisco Oller S.A., de Cassà de la Selva (1927-1938), p. 136 6- Conclusions, p. 141 7- Annexos, p. 147 1.Propietaris de suredes a la comarca de la Selva, 1892, p. 147 2.Matrícules industrials, p. 148 2.1- Tossa de Mar, p. 148 2.2- Lloret de Mar, p. 150 2.3- Vidreres, p. 151 2.4- Blanes, p. 152 2.5- Santa Coloma de Farners, p. 152 2.6- Hostalric, p. 153 3- Tapers selvatans empadronats a Sant Feliu de Guíxols, 1930, p. 154 4- Vendes de taps a Josep Antoni Montaner, 1874-1882, p. 155 5- Vendes de taps i carracs a Martí Montaner, 1897-1919, p. 156 5.1- Vidreres, p. 156 5.2- Hostalric, p. 156 5.3- Santa Coloma de Farners, p. 156 6- Vendes de taps a Francisco Oller, S.A., 1927-1938, p. 157 6.1- Vidreres, p. 157 6.2- Santa Coloma de Farners, p. 157 7- Memòria de la Junta Directiva de la Col•lectivitat d’Obrers Suro-tapera de Farners de la Selva, 13 de gener de 1938, p. 157 8- Bibliografia, p. 159
     
   


Estudis i Textos, 13

Santa Coloma de Farners, 2010
117 p.

 
Sumari Nota i abreviatures, p. 7 Pròleg, p. 9 Un món local de reraguarda, des de la història militar, p. 9 El moment d'historiar, la necessitat de la memòria, p. 13 Cronologia de la guerra, p.17 1.- L'anarquia militar, p. 29 Una estratègia del tot equivocada, p. 32 L'encert: l'aeròdrom de Vidreres, p. 45 2.- N'hi ha per esriure un llibre, p. 59 Un document enigmàtic, p. 59 El vol dels ratpenats, p. 66 3.- L'ombra errant de Caín, p. 71 Così fanno tutti, p. 71 Blanes, ciutat oberta?, p. 81 Sota les bombes, p. 89 Defensa passiva o protecció civil, p. 95 4.- Front de guerra, p. 101 El sector Tordera, p. 102 El final, p. 106 Només els morts coneixen el final de la guerra, p. 109 Repertori bibliogràfic, p. 115
     
   


Estudis i Textos, 14

Santa Coloma de Farners, 2011
118 p.

 
SUMARI, p. 7 ABREVIATURES I ACRÒNIMS, p. 9 PRÒLEG, p. 11 INTRODUCCIÓ, p. 13 PRIMERA PART INICIATIVES I CONFLICTES ENTORN DELS USOS DE L'AIGUA A LA CONCA DEL RIU TER Els usos agrícoles, p. 23 Els usos industrials, p. 61 Els usos elèctrics, p. 83 SEGONA PART ALTRES ASPECTES VINCULATS AMB L'AIGUA Obres de defensa de rius, rieres i torrents, p. 99 Inundacions, p. 111 Filtracions de l'aigua de les sèquies i dels torrents, p. 121 Reformes urbanístiques i obres públiques, p. 125 Aljubs i clavegueres. Higiene pública i salubritat pública, p. 131 TERCERA PART EXEMPLES DE CONFLICTIVITAT HIDRÀULICA La Burés d'Anglès i la presa del Pasteral, p. 139 La família Bonmatí i la colònia industrial de Bonmatí, p. 171 Saltos del Ter SA i el Ter al seu pas per les Guilleries, p. 191 Emili Riera i Gironès, p. 199 CONCLUSIONS, p. 211 BIBLIOGRAFIA, p. 217
     
   


Estudis i Textos, 15

Santa Coloma de Farners, 2012
124 p.

 
SUMARI, p. 7 ABREVIATURES D'ARXIU, p. 7 PRÒLEG Reconstruir missatges, fer preguntes, crear discurs, p. 11 NOTA PRÈVIA, p. 11 INTRODUCCIÓ, p. 13 De vescomtes de Girona a vescomtes de Cabrera, p. 14 El vescomtat de Cabrera i la baronia de Montclús, p. 17 La figura de l’agent i el seu marc d’acció, p. 22 Fonts documentals, p. 25 1 . ELS VESCOMTES I ELS LÍMITS DE LA INTERVENCIÓ PERSONAL, p. 29 Principis i mecanismes d’autoritat, p. 30 Utilitat i responsabilitat, p. 36 L’activitat governativa senyorial i les seves necessitats, p. 41 2 . ELS AGENTS DELS VESCOMTES DE CABRERA, p. 49 Personal domèstic, p. 50 Alta oficialitat territorial i jurisdiccional, p. 59 Oficialitat local, p. 73 Vassalls i aliats locals, p. 78 3 . MODELATGE I GESTIÓ DEL TERRITORI, p. 85 Reclutament i promoció, p. 86 Gestió, conducta i correcció, p. 96 Vescomtes i terra, p. 105 CONCLUSIONS, p. 113 BIBLIOGRAFIA, p. 117
     
   


Estudis i Textos, 16

Santa Coloma de Farners, 2014
125 p.

 
Pròleg, La Selva i la indústria, Joaquim Nadal i Farreras. 9 Agraïments. 15 Introducció. 17 PRECEDENTS HISTÒRICS I SOCIOECONÒMICS, 23 Alguns apunts sobre la industrialització a la Selva, 23 EL PASTERAL, VIDA DE POBLE EN UN BARRI DE PAS, 37 Resseguint una antiga idea, 37 Teodor de Mas, un visionari entre carlisme, església i empresa, 53 Veïnat industrial i colònia d'estiu, 67 La particular història: ser en el lloc oportú... i veure-la passar (la història), 78 OSOR, DEL TÈXTIL A LES MINES, 87 Joan Clerch i Nicolau, emprenedor o visionari, 87 Desaparició de documents, Església evangèlica, raigs X, bombes i deixadesa, 95 Colònia tèxtil, 97 D'una "mina" en zona minera a colònies per a escolars, 105 Un poble en miniatura, 111 Entre el racionament i el xivarri de les criatures, 118 ANGLÈS, LA «GRAN» INDÚSTRIA, 131 Uns fabricants que vénen de lluny, 131 Neix un veïnats industrial, 139 A manera de crònica en tres etapes (ascensió, cim, davallada), 147 Un casament de la «jet», 151 A la vaga! Sindicalisme al tombant de segle, 164 BONMATÍ, L'OBRA INDUSTRIAL D'UN TERRATINENT, 171 Uns pagesos que es fan industrials, 171 Anomenar-se Bonmatí o el poder d'un cognom, 189 Arbre genealògic de la família Bonmatí, 200 La colònia que esdevé poble, 205 A cavall de la conflictivitat i de la independència, 219 L'EMPALME DE MAÇANET-MASSANES O QUAN EL TREN PASSA DE LLARG, 235 Ambició però sense capital: una única línia. Els orígens, 235 Una gran ciutat per a l'Empalme, 238 Modernitat, especulació i negoci, 251 Tants projectes frustrats!, 264 TORDERA, LA COLÒNIA DEL FRANQUISME, 267 No era «del règim», era «El Règim», 267 Institucions, corporacions i organitzacions. Més apunts, 276 Fibracolor, la cirereta, 279 Tècnica i números en veu pròpia, 286 «Mano de obra joven, dúctil...», 290 Poblat? Colònia? Veïnat? La identitat en una cruïlla, 293 De l'església als escenaris i Luz de Gas, passant pel Moratín i Casinos de Catalunya, 301 Quan l'aniversari és la festa major, 305 Cap a un futur sense identitat, 311 BLANES, LA INDÚSTRIA QUE PORTÀ UN CANVI DE MODEL, 315 El gran salt: de Manresa a Blanes, 315 Quan les bicicletes representaven un perill, 324 Els «racons», i de com viure en una fàbrica, 333 Llums i ombres quan s'és jutge i part, 345 Pel·lícules immorals, 352 Dos conflictes que van marcar època, 356 Amb la salut, millor si no s'hi juga, 368 BIBLIOGRAFIA,375 Consultada, 375 Complementària, 379
     
   

Estudis i Textos, 17

Santa Coloma de Farners, 2015
125 p.

 
Pròleg, Història, crònicai patrimoni, Jaume Guillamet. 9 Agraïments. 13 Presentació. 15 Fitxa tècnica hemerogràfica, 19 Relació de publicacions per municipi, 20 I. AMER, 23 II. ANGLÈS, 33 III. ARBÚCIES, 43 IV. BLANES, 57 V. BREDA, 159 VI. CALDES DE MALAVELLA, 161 VII. LA CELLERA DE TER, 179 VIII. HOTALRIC, 187 IX. LLORET DE MAR, 195 X. MAÇANET DE LA SELVA, 247 XI. RIUDARENES, 249 XII. SANT FELIU DE BUIXALLEU (GASERANS), 251 XIII. SANT HILARI SACALM, 253 XIV. SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ, 273 XV. SANTA COLOMA DE FARNERS, 277 XVI. SILS, 315 XVII. TOSSA DE MAR, 325 A manera de conclusió, 331 Bibliografia general, 337 Apèndixs, 343 Quadre 1. Llista històrica general de periòdics per poblacions (1868-1975) Quadre 2. Periòdics per anys de publicació (1868-1975) Quadre 3. Duració dels periòdics (1868-1975) Quadre 4. Llista general de periòdics en català (1868-1975) Índex general de publicacions per ordre alfabètic, 363 Índex general de directors per publicacions, 367
     
   


Estudis i Textos, 18

Santa Coloma de Farners
2016
292 p.

 
Els camins històrics de la Selva, de la Via Augusta a mitjans del segle XIX, 11; A. Els camins vers la ciutat de Girona, 41; A.1. El camí de Sant Feliu de Guíxols, 43; A-2. El camí de Caldes, l'hereu de la Via Augusta, 105; A-3. El camí ral de Barcelona, 163; A-4. El camí de Vilobí, 203; A-5. El camí de Santa Coloma de Farners, 219; A-6. El camí de Vic, per Sant Martí Sapresa, 243; A-7. El camí d'Anglès, per Vilanna, 265; Bibliografia, p. 285
     
   


Estudis i Textos, 19

Santa Coloma de Farners
2016
360 p.

 
La xarxa viària de la Selva, entre l'arqueologia i la història, p. 11; La protecció legal dels camins històrics, 21: els camins rals i els camins veïnals, 23; la protecció dels camins històrics i tradicionals, 25; Personalitat jurídica dels camins públics, 26; Competències i obligacions dels municipis en matèria de camins, 27; Inventari de camins, 29; B. Els camins transversals, 31; B-1. De Palol i Quart a Salt, per Palau-Sacosta, 33; B-2. De Llambilles a Aiguaviva, per Fornells de la Selva, 53; B-3. El camí de Sant Feliu de Guíxols a Amer, per Fornells de la Selva, p. 69; B-4. Un segon camí de Vic: de Cassà a Sant Martí Sapresa, 91; B-5. Un tercer camí de Vic: de Vilobí a la casa dels Allaurons, 121; B-6. De cassà de la Selva a Santa Coloma de Farners, per Sant Andreu Salou i Franciac, 135; B-7. De Cassà de la Selva a l'hostal de Mallorquines, per Caldes de Malavella, p.159; B-8. De Romanyà de la Selva a Santa Coloma de Farners, per Llagostera i Caldes, 183; B-9. El camí de Palamós a Hostalric, per Llagostera i Vidreres, 217; B-10. Els camins de Tossa a Anglès, per Caldes de Malavella, 239; B-11. El camí del Pelegrí: de Tossa a Santa Coloma de Farners, 269; B-12. El camí del Peix: de Blanes a Anglès, per Vidreres, Sils i Vallcanera, 289; B-13. De Lloret de Mar i Blanes a Santa Coloma de Farners, per Maçanet de la Selva, 317; B-14. D'Hostalric a Amer, per Santa Coloma de Farners, 337; Bibliografia, 355
     
   


Estudis i Textos, 20

Santa Coloma de Farners
2017
295 p.

 
Pròleg, 9; I. Introducció, 15; II. L'arquitectura parroquial dels segles XVII i XVIII, 35; III. Models artístiqcs i anàlisi de la composició formal, 57; IV. Estudi catalogràfic de les esglésies parroquials seleccionades, 71; Sant Quirze i Santa Julita d'Arbúcies, 73; Sant Esteve de Caldes de Malavella, 81; Sant Quirze i Santa Julita de Campllong, 89; Sant Martí de Cassà de la Selva, 97; Sant Martí de Castellar de la Selva, 109; Sant Mateu de Franciac, 117; Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, 125; Mare de Déu dels Socors d'Hostalric, 133; Sant Feliu de llagostera, 141; Sant Cristófol de llambilles, 151; Sant Nicolau de Malgrat, 159; Sant Esteve de Massanes, 173; Santa Margarida de Quart, 179; Sant Martí de Riudarenes, 187; Assumpció de la Mare de Déu de Salitja, 193; Sant Andreu Salou, 201; Sant Dalmai, 207; Santa Coloma de Farners, 217; Santa Seclina, 227; Santa Maria de Sils, 233; Sant Esteve de Tordera, 239; Sant Vicenç de Tossa de Mar, 249; Santa Eulàlia de Vallcanera, 259; Santa Maria de Vidreres, 267; Sant Esteve de Vilobí d'Onyar, 275; V. Conclusions. Bibliografia. Apèndix documentals, 285.